La màteria.

Com hem vist en el vídeo de hui, i com ja sabem, el món està en constant canvi, generació rere generació la tecnoligía moderna s'implanta en les nostres vides com quelcom ja totalment normal... però i en l'educació? Estan havent-hi canvis en la forma d'ensenyar als més xicotets? La resposta és no.

Quelcom estem fent malament, però és cert que amb tota la tecnologia, les metodologies que coneixem i els interessos dels xiquets les classes es continuen donant com fa 50 anys, la mateixa disposició, la mateixa matèria i els mateixos materiales... 

Comencem a ser la genración del canvi! 

Anem a donar-li un gir dràstic, utilitzarem el que ja sabem. Com a futures mestres hem de ser els primers a donar el pas, a canviar el que està mal perquè els xiquets aprofiten tots els recursos que tenen al seu abast, per a motivar-los a aprendre i a estudiar i per a aconseguir que es reduïsca la taxa de fracàs escolar. Si tots posem de la nostra part serà possible.

Continuant amb els vist en classe ens centrem en la matèria. Què és la matèria? És tot allò que té massa i té volum. Per a saber més sobre la matèria feix click ací.

Per exemple, un globus buit pesarà menys que un que estiga unflat, ja que l'aire introduït en el seu interior pes. El mateix passa amb una botella de plàstic o amb un foli, depenent de si este està arrugat o està en la seua forma original, ja que pot entrar aire en el seu interior.

Juanfra ens va proposar una activitat en què havíem de classificar diferents tipus de matèria depenent del seu color, forma, tacte, pes, etc. i per a això ens va presentar les següents imatges perquè férem les diferenciacions pertinents. 

I tu? Cuànts has aconseguit formular? 

El métode científic.

Què es el métode científic? Són els passos que s'han de seguir pels cientifics a l'hora d'observar, experimentar, treure hipotesi, etc, fins arribar a una conclusió sobre el dubte plantejat. 

Juanfra ens va demanar que ferem un mapa conceptual del nostre métode científic per expoxar-lo en classe. El que vaig fer en les meues companyes és el seguent mapa conceptual, espere que queden clares les idees principals i que puga ajudar a algú a aclarir els seues idees sobre el qual és aquest métode.

Aquestos son els passos a seguir, per si no es pot veure bé a la foto:

1. OBSERVACIÓ: Observes el món, et porta a fer-te PREGUNTES que expliquen tot el que et rodeja.

2. BUCA D'INFORMACIÓ: Moltes preguntes ja tenen resposta, per això cal buscar tota la informació rellevant sobre el tema que estudiaràs. Parlar amb altres persones també ajuda.

3. FORMULACIÓ D'HIPOTESIS: Reflexionant sobre el que has esbrinat, pensa en una resosta raonable. Aixó es una hipòtesi! Una hipòtesi és una resposta provisional que ha de ser comprovada.

4. EXPERIMENTACIÓ: Has de comprovar si la teua hipòtesi és vàlida experimentant o contruint un model per a reproduir el problema. Planifica la teua investigació i utilitza instruments de mesura per a obtindre dades precises i comprovables.

5. CONCLUSIONS: Analitza les dades obtenides, confirmen la teua hipótesi?

    Sí; La teua hipòtesi és correcta i es converteix en una CONCLUSIÓ que explica la pregunta inicial.

      No; La teua hipòtesi no és vàlida i has de tornar arrere per a formular una altra.

La caixa misteriosa.

El dia davui ha començat, com acostuma el professor, amb un xicotet vídeo en el que he sentit que necessitem arriscar per a tindre el millor en la nostra vida, no sols val conformar-se en el que ja tenim. 

També vam començar la pràctica. El mestre va repartir una caixa en què no podíem vore l'interior i tampoc podíem obrir. Debíem d'esbrinar que és el que havía dintre, realitzant anotacions pel métode indirecte. 

Podríem vore el pes, el soroll, si feia alguna olor, si era de metall utilitzant algun imant i també observant les anotacions que han pres els nostres companys.

Aquesta activitat em pareix molt interessant a 'aula d'educació infantil, ja que la principal forma en què els xiquets aprenen és a través de la seua curiositat, no calç que fem infantil l'activitat, hi ha que els nen són molt capaços de portar-la a cap, solamen haurem d'adaptar-la una mica a les seues capacitats.

Charrada.

En la classe d'avui hem tingut una charrada sobre la metodología Montessori, en les Jornades d'Educació Infantil de la UA amb el CEFIRE.

La charrada va començar amb un resum de la pedagoggia, en què consisteix i com utilitzarla a l'aula.

Personalment la pedagogia Montessori m'agrada molt, he treballat amb ella en algún col.legi, ssense ser especialment Montessori, és a dir, agafant un poquet de la seus proposta i aplicant-la als xiquets i es molt interessant. 

Per a saber més de María Montessori, fes cick Açí. També m'agradaría mostrar aquest vídeo d'un aula amb aquesta metodología de treball.

Sorpresa! Tenim exàmen!

Al començament de la classe d'avui hem vist un curt, com veu sent tradició. Aquest curt ha suscitat el debat del per què el joven de hui en día tenen tan poquets coneixements bàsics.

En la meua opinió es falta de motivació i guanyes, ha que els noves generaciones tenen tot el que necessiten a l'alcançe de la seua ma, en un dispositiu móvil, i per aixó no creuen noves incógnites en els seus pensaments, ni tenen guanyes d'enriquir els seus coneixements. Molts del adultes encarregats d'aquest jovens tampoc han possat guanyes en motivar els xiquets amb noves coses per aprendre.

Després de tot astó...sorpresa! tenim examen, ens separem del company del costat i sshhhh, silenci!, comença l'examen. Vaig equivocar-me en la primera resposta, però no vaig fer tot l'examen, perque no, no calia fer-ho. Al començament de la prova és demanava que lleguirem tot el full avans de contstar, i aixó vaig fer, i menys mal, perque era un examen trampa en què sols habiem de contestar algunes preguntetes soltes. I com s'em va ocorrir? Vam fer un examen aixina en unes classes particulars i des d'aquell momemt em llis tota la prova avans de començar. 😏

Ciències

Primer dia de classe! Com vos imagineu un científic? A mi la primera cosa que em ve a la ment és un senyor major, amb el pèl blanc, bata i amb productes químics al voltant, tal cap vegada explotant, però és només una opinió, així que açò és el que el nostre professor va voler que dibuixàrem, la nostra visió d'un científic.

Sense donar-nos compte entrem en el debat de si és bo o no el diseccionar animals, com a conills, en una aula amb xiquets, ja que són animals que ells veuen diàriament i podria causar-los un trauma.

Les preguntes plantejades pel nostre professor van ser: 

1. Si tingueres que enseñar ciencias en educació infantil que factores te influirían?

• La formació del docent.
• Les propies actituds cap a la ciencia i el seu aprenentatge.
• Coneixement del tema a tractar.
• Imatge de la ciència. (igual se pensen que la ciència sols serveix per a fer bombes o mal als animals).
• Concepcions sobre l’ensenyament i l’aprenentatge.

2. Escriu paraules o frases que expressen la teua actitud cap a les ciències.

Aquestes van ser les meves paraules:

3. A què es deu la teua actitud cap a les ciències? Escriu possibles causes que t’hagen generat aquesta actitud.

Les causes de la meua actitud cap a les ciències són: