Simulacre de la prova.

Avui hem fet un repaset del tema dels essers vius i hem fet un simulacre d'examen.

Açí vos deixe el resum que Juanfra ens ha preparat.✌✌✌

Recta final.

El meu Serafí ja te un pelet!! Mare meua es fa major... per fí.

Cal dir que els experiments han terminat i el resultat es que no poden viure sense aigua, sense llum i sense aire (es suposa, perque creem que algú ha anat obrint les botelles i mai ho sabrem).

Hem parlat del animals, de les cadenes trófiques i de la selecció natural i tota la varietat de una mateixa expècie que pot acarretjar aquesta, variant formes i colors dels mateixos animals per a possar a prova en la natura qui pot sobreviure per més tems... una lluita sense fi i molt interesant.

Prenem el llum?

Ooohh!! Les plantetes que es troven a fosques son de color blanquet perque no els dona el sol! Pero encara viuen!

Per cert! El meu Serafí es al.lopecic, totes les plantetes de classe tenen una mata de pel i ell encara es calvet.. provaré a trencar una mica la mitja per a vore si aixina s'anima a eixir.

Avui hem vist moltes cosetes sobre les plantes... continúe impresionada sobre l'historia dels plàtans!

Continuem?

El dia continua amb les exposicions dels animals favorits, hui és el torn de

- L'ovella
- Dofí
- Bou
- Llutria
 I el meu que ha sigut la Beluga

En resum us diré que la beluga no es una balena, com tot el món es pensa. La beluga o Delphinapterus (Dofí sense aleta) conforma, junt amb el narval la família dels Monodóntids. Viuen en la regió àrtica i subártica, i per aixó el seu color blanc, que fa que es puga camuflar amb el gel.

Medeixen entre 3 i 5 metres i pesen entre 700 i 1600kg. Quan naixen ja pesen 80 kilos i són de color gris.

S'alimenten de llet materna (són mamífers) fins els 2 anys aproximadament, augmentant la seua alimentació amb tot tipus de manjars (caragols, llenguat, polp, calamar, etc).

Els agrada molt viure en comunitats, amb els quals juguen i es comuniquen, també senten molta curiositat pels humans, i poden veure-les molt a prop de les embarcacions, jugant amb tot alló que les persones llançem a la mar.

La beluga en llibertat vivéix més de 60 anys i pot arrivar al 80... però en cautivitat no arriva als 30. 

La curiositat més gran que em fa la beluga es el seu meló (es així com es diu al seu cap). Aquest funciona per ecolocalització, es a dir, la beluga emet un soroll que pot arriva moltisims kilómetres, i el eco que rebota es un mapa per a elles, que poden vore si hi ha obstacles o depredadors.

Comunment son conegudes com a ¨canaris del mar¨ perque la seua veu es molt aguda. També em crida l'atenció que es quasi l'únic mamífer que pot nadar cap arrere.

Plantem!!

Avui hem plantat! si si, hem plantat. Ja tenim les nostres llentilles i el nostre propi encisam!  A més d'aquest experiment tan xuli i tan sencill de fer a classe: banyem un drap dintre de una bossa de congelació y grapem fent un caminet per a les llavors... creixeràn?

El que hem fet es plantarles de forma diferent depenent dels grups per a vore que pasa, uns els privaràn d'aigua i altres de llum... que pasarà?

I tú, estàs enganxat?

El curt de hui ens ha portat a generar un debat sobre l'addicció a les noves tecnologies. Hi havia part de la classe que no creia que existira tal addicció, però personalment pense que sí que existix i que s'està tornant un problema greu de la societat en què vivim, en la que podem veure xiquets molt xicotets totalment enganxats a qualsevol tipus de pantalla, sense interactuar físicament amb els seus iguals, llevat que siga a través d'internet i fent ús del seu propi avatar. El que és un fet és que hi ha clíniques de desintoxicació de les xarxes socials i l'ús de dispositius electrònics en què hi ha ingressats xiquets, i la meua pregunta és Què és el que estem fent malament? Per què hi ha un bot tan gran en l'educació dels més xicotets? Està clar que les TIC formen i formaran part de les nostres vides, però Fins que punt han d'interposar-se en les nostres vides? Hem de proporcionar als xiquets l'opció d'aprendre el que serà el futur a través de les TIC, però no per això hem de privar-los de la naturalesa d'explorar, tocar, conéixer i interactuar amb el mig que els rodeja. Els xiquets deuen de ser xiquets i aprendre com a tals, sense necessitat de conéixer el món a través d'una pantalla. 

També hem vist els resultats de les opinions dels xiquets al full dels animals que Juanfra ens va donar perquè un xiquet ens diguera que considerava ser viu. Podeu veure-ho en l'anterior entrada de mon blog. 

En la classe de hui també hem vist les presentacions dels companys sobre el seu animal favorit, no ha donat temps de veure totes així que, ja que la vaca va ser exposada l'anterior dia, ens han presentat la gallina, la zebra, la girafa, el llop i l'elefant.

Tot esforç té recompensa.

Aquest ha sigut el curt introductori de hui. El debat que s'ha plantejat en classe ha sigut sobre l'esforç. El que s'entén del vídeo és que qui s'esforça creix personalment, mentres que la persona que es deixa, i no s'esforça per a aconseguir les seues metes s'estancarà Què vos ha paregut a vosaltres?

També hem tirat una ullada a les respostes que els xiquets ens van donar a l'ensenyar-los estos dibuixos i preguntar-los quins eren sers vius i quals no ho eren. En el meu cas el meu ajudant especial ha sigut Rosi, de 4 anys, que ha contestat el següent: La granoteta és un ser viu, perquè té ulls, igual que ho són l'aranya, la colom, el gat, la xiqueta i l'osset de peluix (encara que en este últim va tindre els seus dubtes), per això el que no considera sers vius són la cullera, l'arbre, el pa, la flor i el cotxe.

I aprofitant que ha sigut el dia de Sant Jordi, hem recordat que la lectura és quelcom a treballar des de ben xicotets, i que a part d'un mitjà per a aprendre és una forma d'entreteniment personal, fomentant la imaginació i la creativitat dels més xicotets.

Aconseguiré que li isca pèl al meu eriçó?

Com tots els dies comencem la classe amb el següent vídeo i la reflexió que ens planteja. I a tu, que et fa pensar?

Hui a clase tenim que acomençar a fer un Mr. Potato de bulla com el de aquest video tan chulo.

Aquestos son els pasos que he seeguit per a fer el meu propo eriçó de bulla.

Com va començar tot?

La classe, com sempre, va començar introduïda per aquest curt animat. Aquest curt ens va portar a valorar distintes coses: 

Quan deixem de prestar atenció al que fem que s'ha tornat en artificial sense donar-nos compte? Per què esforçar-nos des del principi a competir en compte de a realitzar un treball col·laboratiu? Oblidem que les millors coses són les que es fan amb amor?... Ací ho deixe plantejat.

PER QUÈ HI HA TANTA DIVERSITAT A LA NATURA? (Iniciació a l'estudi del éssers vius).

Amb aquesta questió iniciem el tema del éssers vius... recordeu com es va originar el món? Començem!

Tots els sers vius realitzen una infinitat de funcions, però només són quatre les que els convertixen en sers vius, estes funcions són: Nutrició. Relació amb el mig. Locomoció. Reproducció, creixement i desenrotllament.

Amb aquest mapa conceptual fet amb GoConqr he plasmat totes les funcions:

Densitat.

Hui parlem sobre la densitat, un concepte un poc complicat per als xiquets, però també podem provar a fer-ho de manera que ells puguen entendre-ho, i amb este senzill experiment que Juanfra ens va mostrar podran conéixer diferents densitats i aprendran ciències a la mateixa vegada que passen una bona estona. 

Vam veure un altre vídeo sobre les densitats, del qual vaig traure estes anotacions de densitat:

Destruim mites.

En anteriors classes es va destruir el mite que dormir amb una planta ens roba l'oxígen... i hui ha tornat a passar! Un altre mite ha caigut, però esta vegada més estrepitosament, ja que amb este hauria sigut capaç d'apostar-me qualsevol cosa. I estareu pensant , Quin és? 

El mite que un Kg de palla pes el mateix que un Kg de plomo... No! no pesen el mismo... ¿Sorpresos? La palla pes lleugerament menys, ja que està plena d'aire.

 El mateix ocorria quan Juanfra va agafar dos fulls. Són idèntics, els poses en horitzontal i cauen a la mateixa vegada al sòl, però que passarà si arruguem un d'ells? El foli arrugat cau molt més ràpid que el foli intacte, Per què? El foli arrugat s'ha omplit d'aire, i amb això pes un poc més. 

També parlem de la força de la impenta, que és la que arrossega els objectes cap al sol... la classe de hui m'ha resolt molts dubtes, m'ha deixat bocabadada però m'ha plantejat noves qüestions que tindrem que solucionar... Tot culpa de Arquèmides!

Día de la Dona Treballadora.

Mesurem.

Amb el dia de la dona molt prop, Juanfra ens ha sorprés amb este vídeo... i tant que m'he sorprés, a pesar de conéixer algunes dones importants al llarg de la història em continue donant compte que no coneixem ni a la mitat, ja que la dona ha sigut infravalorada durant molts molts años... es hora de canviar! 

L'activitat de hui ha sigut dinàmica i divertida, amb ajuda de cintes mètriques, regles i qualsevol material necessari devíem de mesurar una seriosa d'objectes, la classe, traure conclusions i canviar les xifres de les mesures.

Experimentem.

Hui hem treballat coses interessants en classe, com que hi ha la Llei de Conservació de la Massa, per exemple; si fas una foguera i pesos els troncs de l'inici i els troncs del final, el pes no serà el mateix, perquè en l'aire se n'ha anat molta d'eixa matèria transformada en gasos. Si al contrari férem eixa mateixa foguera tapada de tal manera que cap partícula poguera entrar ni eixir, llavors sí que seria el mateix pes, havent-hi així conservació de la matèria.

Després d'açò vam fer un experiment científic amb què podríem deixar bocabadat qualsevol xiquet del nostre entorn. Per a realitzar-ho només es necessiten estos materials: 

• Botella de plàstic buida. 
• Vinagre. 
• Globus. 
• Bicarbonat. 
• Bàscula. 
• Embut. 

Aquest experiment ens va permetre comprovar la diferència de pes del globus ple i del globus buit del començament de l'experiment. Per a dur-ho a terme només cal omplir el globus de bicarbonat a través d'un embut i enganxar-ho a l'embocadura de la botella, prèviament mig plena de vinagre. Ho pesarem per a comprovar el seu pes posteriorment. Ara és l'hora d'inclinar el globus perquè el bicarbonat caiga dins de la botella... El globus s'unfla només! Ho tornem a pesar y... Sorpresa! 

T'atrevixes a intentar-ho?

La màteria.

Com hem vist en el vídeo de hui, i com ja sabem, el món està en constant canvi, generació rere generació la tecnoligía moderna s'implanta en les nostres vides com quelcom ja totalment normal... però i en l'educació? Estan havent-hi canvis en la forma d'ensenyar als més xicotets? La resposta és no.

Quelcom estem fent malament, però és cert que amb tota la tecnologia, les metodologies que coneixem i els interessos dels xiquets les classes es continuen donant com fa 50 anys, la mateixa disposició, la mateixa matèria i els mateixos materiales... 

Comencem a ser la genración del canvi! 

Anem a donar-li un gir dràstic, utilitzarem el que ja sabem. Com a futures mestres hem de ser els primers a donar el pas, a canviar el que està mal perquè els xiquets aprofiten tots els recursos que tenen al seu abast, per a motivar-los a aprendre i a estudiar i per a aconseguir que es reduïsca la taxa de fracàs escolar. Si tots posem de la nostra part serà possible.

Continuant amb els vist en classe ens centrem en la matèria. Què és la matèria? És tot allò que té massa i té volum. Per a saber més sobre la matèria feix click ací.

Per exemple, un globus buit pesarà menys que un que estiga unflat, ja que l'aire introduït en el seu interior pes. El mateix passa amb una botella de plàstic o amb un foli, depenent de si este està arrugat o està en la seua forma original, ja que pot entrar aire en el seu interior.

Juanfra ens va proposar una activitat en què havíem de classificar diferents tipus de matèria depenent del seu color, forma, tacte, pes, etc. i per a això ens va presentar les següents imatges perquè férem les diferenciacions pertinents. 

I tu? Cuànts has aconseguit formular? 

El métode científic.

Què es el métode científic? Són els passos que s'han de seguir pels cientifics a l'hora d'observar, experimentar, treure hipotesi, etc, fins arribar a una conclusió sobre el dubte plantejat. 

Juanfra ens va demanar que ferem un mapa conceptual del nostre métode científic per expoxar-lo en classe. El que vaig fer en les meues companyes és el seguent mapa conceptual, espere que queden clares les idees principals i que puga ajudar a algú a aclarir els seues idees sobre el qual és aquest métode.

Aquestos son els passos a seguir, per si no es pot veure bé a la foto:

1. OBSERVACIÓ: Observes el món, et porta a fer-te PREGUNTES que expliquen tot el que et rodeja.

2. BUCA D'INFORMACIÓ: Moltes preguntes ja tenen resposta, per això cal buscar tota la informació rellevant sobre el tema que estudiaràs. Parlar amb altres persones també ajuda.

3. FORMULACIÓ D'HIPOTESIS: Reflexionant sobre el que has esbrinat, pensa en una resosta raonable. Aixó es una hipòtesi! Una hipòtesi és una resposta provisional que ha de ser comprovada.

4. EXPERIMENTACIÓ: Has de comprovar si la teua hipòtesi és vàlida experimentant o contruint un model per a reproduir el problema. Planifica la teua investigació i utilitza instruments de mesura per a obtindre dades precises i comprovables.

5. CONCLUSIONS: Analitza les dades obtenides, confirmen la teua hipótesi?

    Sí; La teua hipòtesi és correcta i es converteix en una CONCLUSIÓ que explica la pregunta inicial.

      No; La teua hipòtesi no és vàlida i has de tornar arrere per a formular una altra.

La caixa misteriosa.

El dia davui ha començat, com acostuma el professor, amb un xicotet vídeo en el que he sentit que necessitem arriscar per a tindre el millor en la nostra vida, no sols val conformar-se en el que ja tenim. 

També vam començar la pràctica. El mestre va repartir una caixa en què no podíem vore l'interior i tampoc podíem obrir. Debíem d'esbrinar que és el que havía dintre, realitzant anotacions pel métode indirecte. 

Podríem vore el pes, el soroll, si feia alguna olor, si era de metall utilitzant algun imant i també observant les anotacions que han pres els nostres companys.

Aquesta activitat em pareix molt interessant a 'aula d'educació infantil, ja que la principal forma en què els xiquets aprenen és a través de la seua curiositat, no calç que fem infantil l'activitat, hi ha que els nen són molt capaços de portar-la a cap, solamen haurem d'adaptar-la una mica a les seues capacitats.

Charrada.

En la classe d'avui hem tingut una charrada sobre la metodología Montessori, en les Jornades d'Educació Infantil de la UA amb el CEFIRE.

La charrada va començar amb un resum de la pedagoggia, en què consisteix i com utilitzarla a l'aula.

Personalment la pedagogia Montessori m'agrada molt, he treballat amb ella en algún col.legi, ssense ser especialment Montessori, és a dir, agafant un poquet de la seus proposta i aplicant-la als xiquets i es molt interessant. 

Per a saber més de María Montessori, fes cick Açí. També m'agradaría mostrar aquest vídeo d'un aula amb aquesta metodología de treball.

Sorpresa! Tenim exàmen!

Al començament de la classe d'avui hem vist un curt, com veu sent tradició. Aquest curt ha suscitat el debat del per què el joven de hui en día tenen tan poquets coneixements bàsics.

En la meua opinió es falta de motivació i guanyes, ha que els noves generaciones tenen tot el que necessiten a l'alcançe de la seua ma, en un dispositiu móvil, i per aixó no creuen noves incógnites en els seus pensaments, ni tenen guanyes d'enriquir els seus coneixements. Molts del adultes encarregats d'aquest jovens tampoc han possat guanyes en motivar els xiquets amb noves coses per aprendre.

Després de tot astó...sorpresa! tenim examen, ens separem del company del costat i sshhhh, silenci!, comença l'examen. Vaig equivocar-me en la primera resposta, però no vaig fer tot l'examen, perque no, no calia fer-ho. Al començament de la prova és demanava que lleguirem tot el full avans de contstar, i aixó vaig fer, i menys mal, perque era un examen trampa en què sols habiem de contestar algunes preguntetes soltes. I com s'em va ocorrir? Vam fer un examen aixina en unes classes particulars i des d'aquell momemt em llis tota la prova avans de començar. 😏

Ciències

Primer dia de classe! Com vos imagineu un científic? A mi la primera cosa que em ve a la ment és un senyor major, amb el pèl blanc, bata i amb productes químics al voltant, tal cap vegada explotant, però és només una opinió, així que açò és el que el nostre professor va voler que dibuixàrem, la nostra visió d'un científic.

Sense donar-nos compte entrem en el debat de si és bo o no el diseccionar animals, com a conills, en una aula amb xiquets, ja que són animals que ells veuen diàriament i podria causar-los un trauma.

Les preguntes plantejades pel nostre professor van ser: 

1. Si tingueres que enseñar ciencias en educació infantil que factores te influirían?

• La formació del docent.
• Les propies actituds cap a la ciencia i el seu aprenentatge.
• Coneixement del tema a tractar.
• Imatge de la ciència. (igual se pensen que la ciència sols serveix per a fer bombes o mal als animals).
• Concepcions sobre l’ensenyament i l’aprenentatge.

2. Escriu paraules o frases que expressen la teua actitud cap a les ciències.

Aquestes van ser les meves paraules:

3. A què es deu la teua actitud cap a les ciències? Escriu possibles causes que t’hagen generat aquesta actitud.

Les causes de la meua actitud cap a les ciències són:

Comencem!

Comencem un nou quatrimestre, i aquest té noves assignatures  que donen una mica de por, com aquesta: Naturals. Des de l' institut no treballava cap acticitat de ciències.

Però açò és l'inici, així que Actitud Positiva! 😄😄