Simulacre de la prova.

Avui hem fet un repaset del tema dels essers vius i hem fet un simulacre d'examen.

Açí vos deixe el resum que Juanfra ens ha preparat.✌✌✌

Recta final.

El meu Serafí ja te un pelet!! Mare meua es fa major... per fí.

Cal dir que els experiments han terminat i el resultat es que no poden viure sense aigua, sense llum i sense aire (es suposa, perque creem que algú ha anat obrint les botelles i mai ho sabrem).

Hem parlat del animals, de les cadenes trófiques i de la selecció natural i tota la varietat de una mateixa expècie que pot acarretjar aquesta, variant formes i colors dels mateixos animals per a possar a prova en la natura qui pot sobreviure per més tems... una lluita sense fi i molt interesant.

Prenem el llum?

Ooohh!! Les plantetes que es troven a fosques son de color blanquet perque no els dona el sol! Pero encara viuen!

Per cert! El meu Serafí es al.lopecic, totes les plantetes de classe tenen una mata de pel i ell encara es calvet.. provaré a trencar una mica la mitja per a vore si aixina s'anima a eixir.

Avui hem vist moltes cosetes sobre les plantes... continúe impresionada sobre l'historia dels plàtans!

Continuem?

El dia continua amb les exposicions dels animals favorits, hui és el torn de

- L'ovella
- Dofí
- Bou
- Llutria
 I el meu que ha sigut la Beluga

En resum us diré que la beluga no es una balena, com tot el món es pensa. La beluga o Delphinapterus (Dofí sense aleta) conforma, junt amb el narval la família dels Monodóntids. Viuen en la regió àrtica i subártica, i per aixó el seu color blanc, que fa que es puga camuflar amb el gel.

Medeixen entre 3 i 5 metres i pesen entre 700 i 1600kg. Quan naixen ja pesen 80 kilos i són de color gris.

S'alimenten de llet materna (són mamífers) fins els 2 anys aproximadament, augmentant la seua alimentació amb tot tipus de manjars (caragols, llenguat, polp, calamar, etc).

Els agrada molt viure en comunitats, amb els quals juguen i es comuniquen, també senten molta curiositat pels humans, i poden veure-les molt a prop de les embarcacions, jugant amb tot alló que les persones llançem a la mar.

La beluga en llibertat vivéix més de 60 anys i pot arrivar al 80... però en cautivitat no arriva als 30. 

La curiositat més gran que em fa la beluga es el seu meló (es així com es diu al seu cap). Aquest funciona per ecolocalització, es a dir, la beluga emet un soroll que pot arriva moltisims kilómetres, i el eco que rebota es un mapa per a elles, que poden vore si hi ha obstacles o depredadors.

Comunment son conegudes com a ¨canaris del mar¨ perque la seua veu es molt aguda. També em crida l'atenció que es quasi l'únic mamífer que pot nadar cap arrere.

Plantem!!

Avui hem plantat! si si, hem plantat. Ja tenim les nostres llentilles i el nostre propi encisam!  A més d'aquest experiment tan xuli i tan sencill de fer a classe: banyem un drap dintre de una bossa de congelació y grapem fent un caminet per a les llavors... creixeràn?

El que hem fet es plantarles de forma diferent depenent dels grups per a vore que pasa, uns els privaràn d'aigua i altres de llum... que pasarà?

I tú, estàs enganxat?

El curt de hui ens ha portat a generar un debat sobre l'addicció a les noves tecnologies. Hi havia part de la classe que no creia que existira tal addicció, però personalment pense que sí que existix i que s'està tornant un problema greu de la societat en què vivim, en la que podem veure xiquets molt xicotets totalment enganxats a qualsevol tipus de pantalla, sense interactuar físicament amb els seus iguals, llevat que siga a través d'internet i fent ús del seu propi avatar. El que és un fet és que hi ha clíniques de desintoxicació de les xarxes socials i l'ús de dispositius electrònics en què hi ha ingressats xiquets, i la meua pregunta és Què és el que estem fent malament? Per què hi ha un bot tan gran en l'educació dels més xicotets? Està clar que les TIC formen i formaran part de les nostres vides, però Fins que punt han d'interposar-se en les nostres vides? Hem de proporcionar als xiquets l'opció d'aprendre el que serà el futur a través de les TIC, però no per això hem de privar-los de la naturalesa d'explorar, tocar, conéixer i interactuar amb el mig que els rodeja. Els xiquets deuen de ser xiquets i aprendre com a tals, sense necessitat de conéixer el món a través d'una pantalla. 

També hem vist els resultats de les opinions dels xiquets al full dels animals que Juanfra ens va donar perquè un xiquet ens diguera que considerava ser viu. Podeu veure-ho en l'anterior entrada de mon blog. 

En la classe de hui també hem vist les presentacions dels companys sobre el seu animal favorit, no ha donat temps de veure totes així que, ja que la vaca va ser exposada l'anterior dia, ens han presentat la gallina, la zebra, la girafa, el llop i l'elefant.

Tot esforç té recompensa.

Aquest ha sigut el curt introductori de hui. El debat que s'ha plantejat en classe ha sigut sobre l'esforç. El que s'entén del vídeo és que qui s'esforça creix personalment, mentres que la persona que es deixa, i no s'esforça per a aconseguir les seues metes s'estancarà Què vos ha paregut a vosaltres?

També hem tirat una ullada a les respostes que els xiquets ens van donar a l'ensenyar-los estos dibuixos i preguntar-los quins eren sers vius i quals no ho eren. En el meu cas el meu ajudant especial ha sigut Rosi, de 4 anys, que ha contestat el següent: La granoteta és un ser viu, perquè té ulls, igual que ho són l'aranya, la colom, el gat, la xiqueta i l'osset de peluix (encara que en este últim va tindre els seus dubtes), per això el que no considera sers vius són la cullera, l'arbre, el pa, la flor i el cotxe.

I aprofitant que ha sigut el dia de Sant Jordi, hem recordat que la lectura és quelcom a treballar des de ben xicotets, i que a part d'un mitjà per a aprendre és una forma d'entreteniment personal, fomentant la imaginació i la creativitat dels més xicotets.